En aquest apartat us presentam, en forma de pluja d'idees i sense cap ordre aparent, aspectes interessants sobre l'educació que resulten sempre il·lustradors a tots els que estimam la nostra feina. Progressivament les anirem augmentant i enriquint, a mesura que les nostres recerques ens donin més informació per a compartir amb tots vosaltres. Anem a començar, doncs... Sabíeu que...?
· -La idea de les competències bàsiques varen aparèixer l'any 1990 arran d'una reunió de ministres d'educació dels països membres de l'OCDE per millorar la qualitat dels respectius sistemes educatius.
· -A la LOE sols es parla del concepte "competències bàsiques", però no s'especifiquen en absolut. Les vuit CB apareixen posteriorment en els Reials Decrets -anomenats de Mínims- que desenvolupen la LOE, però no a la Llei (per cert, els teniu en l'apartat de Normativa d'aquest blog).
· -PISA vol dir "Programa d'Avaluació Internacional d'Estudiants" en anglès.
· -Al Regne Unit, Margaret Thatcher va encarregar l'elaboració de la famosa Acta 88 d'Educació, que va ser i encara és una resposta dura al profund malestar i insatisfacció dels anglesos, entre els quals hi ha el professorat, davant la situació del seu sistema educatiu. Les reformes fonamentals varen tocar els quatre aspectes bàsics de qualsevol sistema educatiu: el currículum, el control en forma d'avaluació del centro i de l'alumnat, la participació social en la vida del centre i el model d'administració local.
· -El professorat de Finlàndia cobra molt més que el d'Espanya, però està molt millor preparat: per voler estudiar de mestre, cada facultat fa una sèrie d'entrevistes als alumnes prèviament seleccionats per la Universitat Nacional de Jyvaskylä. Les notes mitjanes han de superar el 9 sobre 10 dels seus promitjos de batxillerat i selectivitat.
· -A França els centres educatius no universitaris estan construïts i concebuts exclusivament per a diferents etapes educatives (no com a Espanya, amb escoles d'infantil i primària; instituts d'ESO, FP i Batxillerat): allà hi ha centres únicament d'infantil (école maternelle), escoles només de primària (école elementaire), instituts només de secundària obligatòria (collèges), i instituts només per a la secundària superior (lycées).
· -Moltes de les idees innovadores que actualment posam en marxa eren idees dels institucionistes de la famosa Institución Libre de Enseñanza (ILE) fundada el 1876, posades en pràctica ja a la II República.
· -Els artífexs de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) varen ser Francisco Giner de los Ríos y Manuel Bartolomé Cossío, juntament amb altres mestres i professors de mentalitat oberta i laica que volien educació per a tots.
· -L'any 1909 es va fundar a Madrid l'Escola Superior de Magisteri per a la formació de directors i inspectors d'educació.
· -La LOCE de 2002 eliminava el caràcter d'òrgan de govern al consell escolar i el deixava com a simple òrgan de participació.
· -A la LOE ja no hi ha cap requisit d'autorització de la Inspecció educativa perquè el professorat pugui elegir els llibres de texts cada curs escolar.
· -El primer institut de batxillerat d'Espanya va ser l'Institut Balear, creat a Palma el 1836 a l'antic Col·legi de Montision, arran de l'exclaustració de Mendizábal anys abans.
· -L'any 1842 es va crear la primera Escola Normal masculina -amb el nom de Seminario de Maestros- per a la formació de mestres dirigida per Francesc Riutord i Feliu, al convent de Sant Francesc de Palma; trenta anys després, pel 1872 es va crear l'Escola Normal femenina, dirigida per la Mare Alberta Giménez.
· -La Universitat de les Illes Balears (UIB) es va crear l'any 1978.
· -L'any 1880, Guillem Cifre de Colonya va crear a Pollença una escola laica basada en les idees de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), amb el nom d'Institución de Enseñanza de Pollensa.
· -La paraula "col·legi" ve del llatí cum lege i significa "junts per llei".
· -L'escola, tal com la coneixem avui en dia en la cultura occidental, va néixer a l'Europa de la Il·lustració i de la Revolució Industrial a finals dels segles XVIII i principis del XIX, i té poc més de dos segles d'història.
· -Quasi tots els sistemes educatius del món són deutors culturalment del sistema descentralitzat anglosaxó i del sistema centralitzat napoleònic.
· -La Llei Moyano (1857), considerada com la primera gran llei d'educació de l'Estat, rep el nom del ministre de Foment, Claudio Moyano (1809-1890), durant el regnat liberal d'Isabel II.
· -A França, actualment tot el professorat tant d'educació infantil, de primària com de secundària ha de passar, després dels tres anys de formació inicial a la universitat, dos anys més a un IUFM (Instituts Universitaris de Formació del Professorat), i els mestres tenen, doncs, estudis universitaris de cinc anys amb la categoria de llicenciats.
· - La Llei Moyano va ser vigent durant 113 anys, fins la promulgació l'any 1970 de la Llei General d'Educació, també coneguda com la Llei Villar Palasi, nom del ministre d'Educació del govern franquista, José Luís Villar Palasi.
· -D'ençà de la Llei General d'Educació de 1970, en sols quaranta anys hem tengut 6 Lleis Orgàniques (LGE de 1970, LODE de 1985, LOGSE, de 1990, LOPEGCE de 1995, LOCE de 2002, LOE de 2006), a una mitjana de canvi de llei d'educació cada sis anys i mig (gairebé una per legislatura...).
· -Els "moscosos", els famosos dies de permís de lliure disposició que tenen pactat certs col·lectius de funcionaris, reben el nom de Javier Moscoso, ministre de Presidència del primer govern socialista de Felipe González.
· -El Kraussisme, que va ser la inspiració dels pedagogs institucionistes de la ILE, és una doctrina que defensa la tolerància acadèmica, la coeducació i la llibertat de càtedra, prové de la filosofia de l'alemany Karl Christian Friedrich Krausse (1781-1832), introduïda a Espanya per Julián Sanz del Río, que va ser professor de Giner de los Ríos, l'ànima de la ILE.
· -Hi ha estudiosos de l'educació que, des del segle XIX, han defensat la creació d'un únic Cos de professorat (i evitar greuges entre els diferents Cossos de Mestres, de Secundària, d'Universitat, etc.), ja que, en definitiva, la feina és la mateixa: ser docent en un Cos d'ensenyament, sense diferències entre les edats o etapes educatives.
· -L'any 1992 la UIB va crear la Facultat d'Educació, que integrava l'Escola Universitària de Professorat d'EGB.
· -Amb el Pla Bolonya, per primera vegada a la història, ara els mestres diplomats tenen l'oportunitat de doctorar-se sense necessitat de ser llicenciats.
· -Per ser Inspector d'educació a Espanya no hi ha cap requisit en absolut que impliqui tenir alguna titulació relacionada amb les Ciències de l'Educació (Mestre, Pedagogia, Psicopedagogia), ni tan sols n'és un mèrit específic.
-La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va rebre el traspàs de les competències educatives per part del Ministeri d'Educació l'any 1998. Això implica que tenim competències totals en matèria d'educació, però no exclusives (ja que hi ha aspectes normatius estatals que s'han de cumplir): això s'anomena "la reserva competencial".
-L'equip directiu d'un centre públic és l'únic col·lectiu professional que treballa com a docents en el centre educatiu sense haver passat per un període de formació inicial obligatori específic ni per cap oposició per al perfil directiu (sí, en canvi, això anterior és requisit per a ser mestre o professor funcionari).
-A Finlàndia, tots els docents de primària o de secundària obligatòria, sense distinció de nivell, es formen en Facultats de Pedagogia i posseeixen titulació superior universitària.: cursen primer tres anys o una equivalència de 120 crèdits en la facultat de Pedagogia en què han estat admesos seguint un model integrat. Una vegada superada aquest fase de caràcter específic, han de superar els estudis de Maitrise en educació de 160 crèdits (tres o quatre anys) seguint un model consecutiu, que consta d'un 60% del temps dedicat a matèries generals (els estudiants que impartiran secundària s'especialitzen en una matèria principal i una altra secundària) i les seves corresponents didàctiques, un 20% del temps dedicat a la formació psicopedagògica i un altre 20% a las pràctiques en centres escolars. Una vegada finalitzats amb èxit els estudis universitaris, els candidats a una plaça docent es presenten a les convocatòries que realitza l'autoritat municipal d'educació i realitzen diverses entrevistes amb el personal expert del municipi, i sobretot amb el director del centre interessat. Superada aquesta primera prova, entren a formar part del claustre en qualitat de professor en pràctiques, amb un professor tutor que l'orienta professionalment. Al final del curs acadèmic, és avaluat pel personal de la facultat i pel director del centre. Si l'avaluació es positiva, s'integren com a professors en expectativa durant tres anys, al final dels quals torna a ser avaluat, aquesta vegada ja pel seu professor tutor i pel director.
