jueves, 24 de febrero de 2011

Revista Española de Educación Comparada (REEC)

A tots els qui ens apassiona el nostre treball en l'Educació, sempre ens resulta enriquidor i útil poder conèixer i entendre el nostre sistema educatiu, d'on ve i a on (i com) va, ja que això contribueix a millorar la nostra praxi i els nostres coneixements del marc normatiu de la nostra professió. A més, a través de l'estudi acurat i el descobriment d'altres sistemes educatius, en podem fer una anàlisi més profunda de la pròpia situació, comparant-la amb la d'altres indrets.

D'ençà que les proves PISA posen de manifest els resultats dels estudiants de 15 anys en diferents competències instrumentals, avaluats a molts de països del món, sembla que comparar és a l'ordre del dia. Són comuns els comentaris sobre Finlàndia, Austràlia o Corea, tot comparat amb els resultats dels nostres nins i nines. Doncs, l'Educació Comparada és molt més que tot això i prové de mooooooolt abans que les proves de l'OCDE. Si en voleu descobrir i/o augmentar coneixements sobre temes apassionants com la vida de Jullien de Paris, qui va ser Pedro Rosselló, què va significar l'any 1900 per a l'Educació Comparada, revisar aspectes fonamentals de PISA, l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES), els drets de la infància, analitzar diversos sistemes educatius estrangers i, entre d'altres temes, aprendre a través d'aquesta disciplina amb el denomindor comú de la comparació versada en el panorama internacional, us recomanam que visiteu el web de la Revista Española de Educación Comparada (REEC), en el qual en trobareu una impressionant quantitat d'articles en pdf sobre la matèria, així com accedir a altres opcions que es presenten.

Personalment, pensam que la revista (de la Sociedad Española de Educación Comparada, SEEC) és molt acurada, útil i interessantíssima, dirigida per professionals de primer nivell, i que tot plegat us oferirà una (in)formació rellevant que, de ben segur, us enriquirà i alhora podreu utilitzar en algun moment de la vostra tasca docent.

Visitau-la, paga la pena llegir i aprendre dels rics exemplars que trobareu en l'apartat "Números publicados"!

La LEC i el seu desenvolupament: Decret d'autonomia de centres i Decret de direcció de centres docents a Catalunya


Com es sap, la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) s'ha anat desplegant molt ràpidament (mirau les dates de promulgació de les tres normatives que us presentam, i veureu la celeritat de la qual en parlam: juliol > agost > novembre), i dos dels decrets més recents que fan referència a la direcció i gestió de centres educatius són el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, que alhora ha derivat en un altre, el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de direcció dels centres educatius públics a Catalunya. En ells, hi apareix un nou model de direcció escolar, que actualment està molt tractat i en constant debat.
El darrer número de la revista Fòrum Revista d'Educació i Gestió Educativa (gener-abril 2011, clicau damunt la imatge de la portada per veure'n els continguts) tracta el tema amb un monogràfic excel·lent. Us en recomanam que llegiu atentament els continguts, realment paga la pena revisar els comentaris d'experts com Serafí Antúnez, Paulino Carnicero o Marta Armengol, entre d'altres. Estam davant el disseny i els inicis del desenvolupament d'unes normatives que, potser, arribaran a la resta de l'Estat espanyol, i de les quals n'hem de tenir coneixement puntual des d'ara, ja que en cas que es projectin aquí en poguem haver fet un estudi acurat de les seves característiques, alhora que de ben segur constituirà un debat entre la nostra societat, i en concret, entre la nostra comunitat educativa balear.
Consultau aquí les tres normes, totes exclusives de Catalunya:

-  Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC) : no us en perdeu l'índex analític a partir de la pàgina 181, molt interessant i útil.

- Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius de Catalunya.
 
- Decret 155/2010, de 2 de novembre, de direcció de centres educatius públics i del personal directiu professional docent.


miércoles, 23 de febrero de 2011

RadioUNED: Sistemas Educativos de Éxito

Escoltau l'entrevista clicant directament en el següent text blau interactiu!!!
Sistemas educativos de éxito: una entrevista de 26 minuts de durada, emesa recentment a RadioUNED, en la que els professors de la UNED José Luís García Garrido (catedràtic d'Educació Comparada) i Maria José García Ruiz comenten aspectes molt interessants sobre PISA, l'educació comparada i la Política Comparada de l'Educació. Escoltau les seves interessantíssimes paraules clicant directament en el text en blau, i llavors descarregau el programa de ràdio clicant a "Download (17MB)".
Resulten molt interessants les aportacions d'aquests dos experts en la matèria, professors i investigadors que han publicat obres molt interessants sobre els sistemes educatius internacionals i els temes de més actualitat en relació a l'Educació Comparada. Us en recomanam aquests tres, que trobam molt enriquidors i són part de l'assignatura Educació Comparada, de la llicenciatura en Pedagogia a la UNED:

- García Garrido, J.L (2005): Sistemas educativos de hoy. (4ª ed.). Madrid: Ed. Académicas.
- García Garrido, J.L. (1996): Fundamentos de educación comparada. Madrid: Dykinson.
- García Garrido, J.L.; García Ruiz, M.J. (2005): Temas candentes de la educación en el siglo XXI.
                                   Madrid: Ed. Académicas.

martes, 22 de febrero de 2011

Selecció de directors de centres: novetat!

Avui s'ha publicat en el BOIB núm. 27, de 22/02/2011 la Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 15 de febrer de 2011 per la qual es convoca el procés de selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears. Consultau el seu contingut en el text interactiu de color blau, i veureu totes les indicacions a seguir. Entre elles, cal revisar el calendari d'actuacions, que és el següent:

Calendari del procés de selecció de directors de centres docents públics:
  • 22 de febrer: Publicació de la Resolució de la directora general de Planificació i Centres.
  • 9 de març: Finalització del termini de lliurament de les sol·licituds.
  • 21 de març: Publicació de les llistes provisionals d’admesos i exclosos a la pàgina web de la DG de Planificació i Centres.
  • 26 de març: Finalització del termini per fer reclamacions a la llista d’admesos i exclosos. La reclamació s’ha de fer per escrit i, a més, s’ha d’enviar còpia per fax al número 971784625.
  • 31 de març: Publicació de les llistes definitives d’admesos i exclosos i notificació als centres de l’existència de candidats.
  • 31 de març: Comunicació al DIE de la relació de candidats presentats i sol·licitud de proposta dels membres que han de formar part de la comissió de selecció.
  • 1 d’abril: Darrer dia per al lliurament dels projectes de direcció a la secretaria del centre.
  • 6 d’abril: Data límit per a la realització de les sessions extraordinàries de claustre i de consell escolar per a l’elecció dels membres de la comissió de selecció de directors.

A més, en els casos en què no es presenti cap candidat, o el candidat presentat no resulti elegit per la comissió de selecció, convé recordar allò establert en els punts 14, 15, 16 i 17 de l'esmentada Resolució, que en resum, diuen que, com hem dit, quan no hi hagi candidat (o quan la comissió de selecció corresponent no n’hagi seleccionat cap), el director del centre ha de convocar el consell escolar en sessió extraordinària perquè aquest es pronunciï respecte a la proposta de nomenament de director amb caràcter extraordinari, tal com s’estableix a l’article 17 de l’Ordre de 18 de febrer de 2010 (BOIB núm. 30, de 23 de febrer de 2010). L'acta del consell escolar que recull l'acord serà enviada a la Direcció General de Planificació i Centres i al Departament d’Inspecció Educativa; aquesta darrera en farà l'informe de proposta de nomenament de director, i posteriorment la Direcció General de Planificació i Centres, una vegada rebuts els informes d'Inspecció, proposarà a la Direcció General de Personal Docent el nomenament dels directors amb caràcter extraordinari, per un període de dos anys.

Així que, si us teniu els requisits per ser director/a i estau animats a dirigir un centre educatiu, feina sempre enriquidora (i sovint menyspreada...), ara és l'hora! Us ho recomanam!
Molt d'ànim a tots els que resulteu nomenats, i molt de seny!
Una aferrada a tots!

Ni un menys: Cinefòrum al "Centre Cultural Sa Nostra" de Palma

Passat demà, dijous 24 de febrer, seguirem amb la segona pel·lícula del Cinefòrum organitzat pel Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació -Illes Balears. Aquesta vegada, després de la primera projecció fa uns dies del film Buda va explotar de vergonya, oferirem la pel·lícula xinesa Ni un menys, centrada en l'educació dels infants a una zona humil de les muntanyes xineses, i guanyadora del Lleó d'Or com a millor pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Venècia 1999.
Us hi esperam a tots a les 18h per a la projecció, i el posterior debat educatiu.
 

jueves, 10 de febrero de 2011

CINEFÒRUM AL CENTRE CULTURAL SA NOSTRA DE PALMA


Avui comença el primer cicle de Cinefòrum del Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació, i a partir de les 18:00h, en el Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma -just darrere l'Avinguda de Jaume III), encetarem el cicle de cine sobre educació, que tendrà aquestes quatre sessions:
-dijous 10 de febrer: Buda explotó por vergüenza.
-dijous 24 de febrer: Ni uno menos.
-dijous 3 de març: Hoy empieza todo.
-dijous 31 de març: La clase

Cada sessió començarà a les 18:00h, i cada pel·lícula serà presentada per una autoritat rellevant del món educatiu, i en acabar el film hi haurà un debat que acabarà no més tard de les 21:00h.

Vegeu-ne el cartell del Cinefòrum amb la informació detallada de cada pel·lícula i els seus presentadors, la informació publicada en el web de l'Obra Social de Sa Nostra, així com el detall de premsa publicat en el Diario de Mallorca avui mateix, molt interessant i complet tot plegat, per cert.

Com a membres del Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació us convidam a unir-vos a les projeccions i als posteriors debats. Us hi esperam!!

miércoles, 9 de febrero de 2011

SABÍEU QUÈ...?

En aquest apartat us presentam, en forma de pluja d'idees i sense cap ordre aparent, aspectes interessants sobre l'educació que resulten sempre il·lustradors a tots els que estimam la nostra feina. Progressivament les anirem augmentant i enriquint, a mesura que les nostres recerques ens donin més informació per a compartir amb tots vosaltres. Anem a començar, doncs... Sabíeu que...?

·         -La idea de les competències bàsiques varen aparèixer l'any 1990 arran d'una reunió de ministres d'educació dels països membres de l'OCDE per millorar la qualitat dels respectius sistemes educatius.

·         -A la LOE sols es parla del concepte "competències bàsiques", però no s'especifiquen en absolut. Les vuit CB apareixen posteriorment en els Reials Decrets -anomenats de Mínims- que desenvolupen la LOE, però no a la Llei (per cert, els teniu en l'apartat de Normativa d'aquest blog).

·         -PISA vol dir "Programa d'Avaluació Internacional d'Estudiants" en anglès.

·         -Al Regne Unit, Margaret Thatcher va encarregar l'elaboració de la famosa Acta 88 d'Educació, que va ser i encara és una resposta dura al profund malestar i insatisfacció dels anglesos, entre els quals hi ha el professorat, davant la situació del seu sistema educatiu. Les reformes fonamentals varen tocar els quatre aspectes bàsics de qualsevol sistema educatiu: el currículum, el control en forma d'avaluació del centro i de l'alumnat, la participació social en la vida del centre i el model d'administració local.

·         -El professorat de Finlàndia cobra molt més que el d'Espanya, però està molt millor preparat: per voler estudiar de mestre, cada facultat fa una sèrie d'entrevistes als alumnes prèviament seleccionats per la Universitat Nacional de Jyvaskylä. Les notes mitjanes han de superar el 9 sobre 10 dels seus promitjos de batxillerat i selectivitat.

·       -A França els centres educatius no universitaris estan construïts i concebuts exclusivament per a diferents etapes educatives (no com a Espanya, amb escoles d'infantil i primària; instituts d'ESO, FP i Batxillerat): allà hi ha centres únicament d'infantil (école maternelle), escoles només de primària (école elementaire), instituts només de secundària obligatòria (collèges), i instituts només per a la secundària superior (lycées).

·         -Moltes de les idees innovadores que actualment posam en marxa eren idees dels institucionistes de la famosa Institución Libre de Enseñanza (ILE) fundada el 1876, posades en pràctica ja a la II República.

·         -Els artífexs de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) varen ser Francisco Giner de los Ríos y Manuel Bartolomé Cossío, juntament amb altres mestres i professors de mentalitat oberta i laica que volien educació per a tots.

·         -L'any 1909 es va fundar a Madrid l'Escola Superior de Magisteri per a la formació de directors i inspectors d'educació.

·         -La LOCE de 2002 eliminava el caràcter d'òrgan de govern al consell escolar i el deixava com a simple òrgan de participació.

·         -A la LOE ja no hi ha cap requisit d'autorització de la Inspecció educativa perquè el professorat pugui elegir els llibres de texts cada curs escolar.

·         -El primer institut de batxillerat d'Espanya va ser l'Institut Balear, creat a Palma el 1836 a l'antic Col·legi de Montision, arran de l'exclaustració de Mendizábal anys abans.

·         -L'any 1842 es va crear la primera Escola Normal masculina -amb el nom de Seminario de Maestros- per a la formació de mestres dirigida per Francesc Riutord i Feliu, al convent de Sant Francesc de Palma; trenta anys després, pel 1872 es va crear l'Escola Normal femenina, dirigida per la Mare Alberta Giménez.

·         -La Universitat de les Illes Balears (UIB) es va crear l'any 1978.

·         -L'any 1880, Guillem Cifre de Colonya va crear a Pollença una escola laica basada en les idees de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), amb el nom d'Institución de Enseñanza de Pollensa.

·         -La paraula "col·legi" ve del llatí cum lege i significa "junts per llei".

·         -L'escola, tal com la coneixem avui en dia en la cultura occidental, va néixer a l'Europa de la Il·lustració i de la Revolució Industrial a finals dels segles XVIII i principis del XIX, i té poc més de dos segles d'història.

·         -Quasi tots els sistemes educatius del món són deutors culturalment del sistema descentralitzat anglosaxó i del sistema centralitzat napoleònic.

·         -La Llei Moyano (1857), considerada com la primera gran llei d'educació de l'Estat, rep el nom del ministre de Foment, Claudio Moyano (1809-1890), durant el regnat liberal d'Isabel II.

·         -A França, actualment tot el professorat tant d'educació infantil, de primària com de secundària ha de passar, després dels tres anys de formació inicial a la universitat, dos anys més a un IUFM (Instituts Universitaris de Formació del Professorat), i els mestres tenen, doncs, estudis universitaris de cinc anys amb la categoria de llicenciats.

·        - La Llei Moyano va ser vigent durant 113 anys, fins la promulgació l'any 1970 de la Llei General d'Educació, també coneguda com la Llei Villar Palasi, nom del ministre d'Educació del govern franquista, José Luís Villar Palasi.

·         -D'ençà de la Llei General d'Educació de 1970,  en sols quaranta anys hem tengut 6 Lleis Orgàniques (LGE de 1970, LODE de 1985, LOGSE, de 1990, LOPEGCE de 1995, LOCE de 2002, LOE de 2006), a una mitjana de canvi de llei d'educació cada sis anys i mig (gairebé una per legislatura...).

·         -Els "moscosos", els famosos dies de permís de lliure disposició que tenen pactat certs col·lectius de funcionaris, reben el nom de Javier Moscoso, ministre de Presidència del primer govern socialista de Felipe González.

·         -El Kraussisme, que va ser la inspiració dels pedagogs institucionistes de la ILE, és una doctrina que defensa la tolerància acadèmica, la coeducació i la llibertat de càtedra, prové de la filosofia de l'alemany Karl Christian Friedrich Krausse (1781-1832), introduïda a Espanya per Julián Sanz del Río, que va ser professor de Giner de los Ríos, l'ànima de la ILE.

·         -Hi ha estudiosos de l'educació que, des del segle XIX, han defensat la creació d'un únic Cos de professorat (i evitar greuges entre els diferents Cossos de Mestres, de Secundària, d'Universitat, etc.), ja que, en definitiva, la feina és la mateixa: ser docent en un Cos d'ensenyament, sense diferències entre les edats o etapes educatives.

·         -L'any 1992 la UIB va crear la Facultat d'Educació, que integrava l'Escola Universitària de Professorat d'EGB.

·         -Amb el Pla Bolonya, per primera vegada a la història, ara els mestres diplomats tenen l'oportunitat de doctorar-se sense necessitat de ser llicenciats.

·         -Per ser Inspector d'educació a Espanya no hi ha cap requisit en absolut que impliqui tenir alguna titulació relacionada amb les Ciències de l'Educació (Mestre, Pedagogia, Psicopedagogia), ni tan sols n'és un mèrit específic. 

      -La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va rebre el traspàs de les competències educatives per part del Ministeri d'Educació l'any 1998. Això implica que tenim competències totals en matèria d'educació, però no exclusives (ja que hi ha aspectes normatius estatals que s'han de cumplir): això s'anomena "la reserva competencial". 

         -L'equip directiu d'un centre públic  és l'únic col·lectiu professional que treballa com a docents en el centre educatiu sense haver passat per un període de formació inicial obligatori específic ni per cap  oposició per al perfil directiu (sí, en canvi, això anterior és requisit per a ser mestre o professor funcionari).

      -A Finlàndia, tots els docents de primària o de secundària obligatòria, sense distinció de nivell, es formen en Facultats de Pedagogia i posseeixen titulació superior universitària.: cursen primer tres anys o una equivalència de 120 crèdits en la facultat de Pedagogia en què han estat admesos seguint un model integrat. Una vegada superada aquest fase de caràcter específic, han de superar els estudis de Maitrise en educació de 160 crèdits (tres o quatre anys) seguint un model consecutiu, que consta d'un 60% del temps dedicat a matèries generals (els estudiants que impartiran secundària s'especialitzen en una matèria principal i una altra secundària) i les seves corresponents didàctiques, un 20% del temps dedicat a la formació psicopedagògica i un altre 20% a las pràctiques en centres escolars. Una vegada finalitzats amb èxit els estudis universitaris, els candidats a una plaça docent es presenten a les convocatòries que realitza l'autoritat municipal d'educació i realitzen diverses entrevistes amb el personal expert del municipi, i sobretot amb el director del centre interessat. Superada aquesta primera prova, entren a  formar part del claustre en qualitat de professor en pràctiques, amb un professor tutor que l'orienta professionalment. Al final del curs acadèmic, és avaluat pel personal de la facultat i pel director del centre. Si l'avaluació es positiva, s'integren com a professors en expectativa durant tres anys, al final dels quals torna a ser avaluat, aquesta vegada ja pel seu professor tutor i pel director.




viernes, 4 de febrero de 2011

"Inspectores y directores" (preciós article de Jaime Martínez Montero, inspector d'Educació)

Adjunt us escrivim literalment un petit article que un inspector d'Educació andalús ha escrit recentment i ha arribat a les nostres mans. Paga la pena llegir-lo i pensar bé en el seu contingut. Veritablement és preciós i dóna llum a la funció inspectora i, sobretot, a la nostra vital feina docent i/o directiva, sovint maltractada i "ninguneada" per molts: pares/mares, professorat, la mateixa Inspecció, direccions generals, premsa, etc. Amb la confiança que us animi l'esperit i ens faci a tots més persones, aquí el teniu:

                                              INSPECTORES Y DIRECTORES

"Como primera consideración, tengo que subrayar los vínculos tan estrechos que
se establecen entre los inspectores y los directores de los centros. Somos los terminales
de las dos partes del sistema. Si se me permite la imagen, semejamos a las dendritas de
dos neuronas que, sin estar juntas, posibilitan y encauzan la transmisión de la corriente
nerviosa para que cada órgano, cada estructura, pueda cumplir la parte de su trabajo. No
quiero que nos hagamos excesivas ilusiones sobre la capacidad real que tengamos de
arreglar los problemas o de influir en la realidad. Pero algo sí podemos hacer.
En la conexión que se desprende de la proximidad aparece la primera
virtualidad. Nos personalizamos mutuamente. Los inspectores ponemos rostro, alma, a
los centros en su relación con la Administración, con Delegación, con Sevilla. La
Consejería y la Delegación tienen muchos brazos y muchas cabezas, cientos y miles de
centros a atender. No sólo guiamos y encauzamos a través de esos laberintos. También
trasladamos los problemas, las peticiones, las necesidades, contextualizándolos,
subrayando el aliento y los afanes humanos que llevan detrás, poniendo de manifiesto
todo aquello que lo hace salirse de lo que es mero trámite, número, rutina del
procedimiento. Esta cuestión no es ni sencilla ni pequeña, y es un aspecto en el que los
inspectores nos esforzamos. Los directores personalizan a la Administración: dan
sentido y contextualizan la información que les llega, subrayan el significado que una
norma o una medida alcanza para su centro, hacen el pequeño milagro de que
disposiciones o medidas tomadas para cientos o miles de ellos se individualicen, se
acepten, encajen y surtan sus efectos en la célula concreta y particular de cada colegio y
de cada instituto.
De la norma legal se puede decir como de la vejez: tal vez no sea buena, pero la
alternativa es peor. La alternativa es aplicarla o no aplicarla en unos casos sí y en otros
no, o sustituirla por el criterio o el capricho del que mande en cada momento. La norma
debe ser una garantía. Gracias a ella conocemos los deberes que hemos de cumplir, y no
nos los pone nadie. Ella recoge nuestros derechos, de cuyo ejercicio a nadie le debemos
agradecimiento, y no coarta o sofoca el ejercicio profesional, la actividad docente, sino
que se aplica posibilitando al máximo el desarrollo de los mismos. En este enfoque
positivo y fructífero tenemos mucho que ver los inspectores y los directores, y seguimos
con la obligación de trasladar a toda la comunidad educativa que el servicio educativo,
en un estado democrático, se preste conforme a lo previsto en la ley, es una de las
mejores garantías para todos sus protagonistas.
Inspectores y Directores pasan muchas reuniones estudiando y analizando la
aplicación de normas, instrucciones y resoluciones. De ellas quiero subrayar la enorme
importancia que tienen para el funcionamiento del sistema educativo. Son una
institución, aunque no aparezcan en ninguna parte, hoy día, en que se forma una
comisión para los asuntos más inverosímiles. En esas reuniones se mastican y se
digieren las directrices del alto estado mayor antes de que pasen a la tropa. Allí se
discute cómo se aplican, de qué forma se adaptan a la singularidad de cada realidad,
cuánta importancia real se le deben dar, y en el marco contextual de todos los directores,
cada uno toma conciencia de su papel en una organización amplia, como pieza de un
sistema, y no como un elemento aislado. Respecto a los directores, el inspector cumple
otra función de gran importancia: es el que conecta a unos con otros, el que facilita el
tránsito de la información, el que plantea y aborda los problemas en ámbitos más
amplios que el correspondiente a un centro singular. Un problema o un asunto difícil en
el marco cooperativo de las reuniones de directores ya no es algo que concierna a un
solo centro. El director al que se le presenta ve qué relevancia ha tomado en los demás,
cómo se ha abordado desde otros contextos, qué alternativas han ido surgiendo respecto
conforme este se presentaba. Por ello, es muy importante el papel del inspector en
formar y hacer operativa esta “comunidad de directores” o de otros cargos. No se trata
de dictar la aplicación de una norma, sino de ver colectivamente la mejor manera de
llevarla a cabo. No se trata de tomar medidas aisladas, sino de que sean muchas cabezas,
muchos ojos, los que analicen, piensen y aconsejen. Las reuniones inspector-directores
son el gran remedio para la soledad y las difíciles decisiones que se han de tomar en
muchas ocasiones. Y que en las redes de conocimiento, de información, de consejo que
establezcamos está gran parte del poder transformador que tienen nuestros cargos. Y
también por razones prácticas. Es verdad que siempre un gato puede a un ratón, pero,
¿ocurre lo mismo cuando lo que hay son cien ratones?
La puesta en común de nuestros entendimientos, de nuestras inteligencias, es una
buena respuesta a la trascendencia del trabajo que se tiene por delante. Tal vez, por estar
tan dentro de él, no nos demos cuenta del gran significado social que alcanza. A veces,
una anécdota insignificante te hace reflexionar y volver a poner en su lugar lo que es
importante. El otro día, tomando café, fui testigo involuntario de lo que una humilde
limpiadora rasa de un centro comercial le decía a otra compañera. Puse el oído porque,
además de que estaban muy cerca, me di cuenta de que hablaban de escuelas. Su chico
iba muy bien, aprendía mucho y estaban en su casa muy esperanzados. Oyéndola, me di
cuenta de hasta qué punto “ese ir bien” en la escuela suponía un orgullo que le aliviaba
de algunas humillaciones, una esperanza que le hacía ver la realidad de otra manera,
como de un tránsito con salida, y, sobre todo, hasta qué punto daba sentido y significado
al sacrificio, a la poco airosa y desagradable tarea a la que se enfrentaba todos los días.
¿Cuánta gente hay así? Es tremendo el potencial social de nuestro trabajo, es enorme su
gran trascendencia. Esa es la razón última para que ambas figuras se ayuden
mutuamente."

jueves, 3 de febrero de 2011

Dues editorials que ens agraden molt: Wolters Kluwer i Graó

El professorat i altres responsables de l'administració educativa tenim al nostre abast un caramull d'editorials que tracten mil i un temes en els seus llibres, revistes i demés publicacions. D'entre elles, ens agraden especialment dues -Graó i Wolters Kluwer- amb les quals no en tenim cap tipus de guany, relació comercial ni conveni. Simplement us les recomanam per si no les coneixeu com cal, ja que pensam que ambdues tenen material i manuals molt interessants sobre educació infantil, primària, secundària, FP, atenció a la diversitat, gestió i direcció de centres, legislació educativa, tutoria, orientació escolar i altres temes relacionats amb el món de l'escola i l'educació. Autors de prestigi i veus autoritzadíssimes de primer ordre com Serafín Antúnez, Joaquín Gairín, José Gimeno Sacrsitán, Alejandro Campo, Manuel Álvarez, Francesc Imbernón, Joan Teixidó, Artur Parcerisa, Antoni Zabala, Laia Arnau, Neus Sanmartí o el mismíssim Alejandro Tiana (catedràtic d'universitat que va ser Secretari d'Estat d'Educació i responsable de la redacció de la LOE), són alguns dels qui signen obres fonamentals per als qui estam interessats en l'educació.
Visitau el catàleg online de 2001 de Wolters Kluwer (molt interessant) i el web Wolters Kluwer Educación així com el de Graó, i de ben segur que us nodrireu amb algun dels seus magnífics materials per a professionals de l'educació.
Nosaltres en som fans! La nostra enhorabona a les dues editorials des d'aquí!

miércoles, 2 de febrero de 2011

Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació

Els dos autors d'aquest blog som membres del Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació (FEAE): una organització sense ànim de guanys per promoure la reflexió en matèria d'administració educativa i que, en definitiva, respon a la idea d'un espai plural entre persones iguals interessades en l'educació, en el qual és possible l'intercanvi d'informació, la projecció de l'experiència i la investigació educativa, tot adreçat a la millora de la qualitat de l'educació.
El Fòrum aporta una interessant visió del marc educatiu, alhora que a través del diàleg, l'intercanvi i l'aposta per gaudir d'un espai viu i ric obert a tots, esdevé el millor denominador comú per a tots els que ens (pre)ocupa la nostra feina.
Hem pensat que tots els qui encara no coneixeu el Fòrum ho podeu fer a través d'aquest blog, ja que consultats els nostres bons companys Mateu Cerdà i Miquel Vives -ambdós inspectors d'Educació, i respectivament, president i secretari del FEAE Illes Balears-, ens han permès diforndre'n les virtuts del Fòrum i a animar-vos a tots a formar-ne part i -entre d'altres beneficis- participar en jornades, xerrades, cursos, sopars-col·loquis amb personalitats rellevants de l'educació i rebre la prestigiosa revista OGE (Organización y Gestión Educativa).
Clicau al web del FEAE per accedir-hi directament.