lunes, 28 de marzo de 2011

La clase: Cinefòrum al "Centre Cultural Sa Nostra" de Palma

Dijous 31 de març acaba el Cinefòrum organitzat pel Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació -Illes Balears. En aquesta última sessió, oferirem la pel·lícula francesa La clase (original en francès: Entre les murs), el famós film del director Laurent Cantet, que l'any 2008 va ser nominat a l'Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa i guardonat amb la Palma d'Or del Festival de Cannes. Centrat en la problemàtica entre el professorat i l'alumnat en un institut de secundària amb gran diversitat cultural i multiètnica d'una barriada de París, és una de les projeccions més impactants i enriquidores per al professorat i les famílies d'alumnat adolescent de les nostres illes.
La sessió serà presentada pel professor Dr. Jordi Vallespir, coordinador del Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREI) de la Universitat de les Illes Balears.

Us hi esperam a tots a les 18h per a la projecció, i el posterior debat educatiu!

viernes, 25 de marzo de 2011

Romance de la evaluación

Internet té, com tots sabem, aspectes miserables i d'altres genials. Una de les "perles" que hem trobat, i de la qual en desconeixem l'autoria, és aquesta petita però incisiva obreta anomenada "Romance de la evaluación", que fa crítica ben subtil a aspectes que ocorren en moltes sessions d'avaluació (sobretot en els IES). Esperam que en faceu, com a mínim, unes rialles, ja que fer feina a un centre educatiu té, a vegades, coses ben kafkianes...

ROMANCE DE LA EVALUACIÓN
La sesión de evaluación
dispuesta a empezar estaba;
el tutor, que era de Lengua,
dijo que todos callaran
y pidió a la Orientadora
que, por favor, se sentara.

La Orientadora, psicóloga,
tiene en propiedad su plaza
desde que la LOGSE impera
en los Centros de Enseñanza.
Sabe al dedillo la Ley,
habla la jerga bárbara
de los psicopedagogos
y de la fauna logsiana.

Comienza la evaluación,
las notas así se cantan:
"Iván Peláez Borrego.
Con este mozo, ¿qué pasa?"
-"A éste le quedan seis:
titulación denegada."


Pero habló la Orientadora,
y de esta manera hablaba:
“No nos permite la LOE
hacer tan gran canallada
si algún alumno o alumna
no superase algún área
siendo con insuficiente
evaluado o evaluada
debe discutirse aquí
si es persona preparada
si domina las destrezas
los objetivos de etapa
si se ajustan los diseños
si se dan las circunstancias
si se hizo adaptación
al chaval o a la chavala
si de los procedimientos
se llevó relación clara
y si de las actitudes
quedó notoria constancia.
¿Detectáronse a tiempo
todas esas problemáticas?
¿Se hicieron formularios,
programaciones de aula?
¿Motivósele al efecto con
estrategia adecuada?
¿Hizose por el tutor
en la clase un sociograma?”


Muchos de los profesores
se miran, piensan y callan.
Hizose largo silencio,
ni una mosca se escuchaba.

Y luego el de Historia habló.
Bien oiréis lo que hablaba:
“¡Pero si este mozalbete
las más de las veces falta.
Y cuando viene, molesta,
grita, juega, se levanta;
no atiende al profesor,
ni estudia ni trabaja;
no se está quieto un momento,
de los profesores pasa,
es deslenguado soez,
torpe, necio y tarambana.
¿Cómo darle el mismo título
que al que se aplica y se afana
y saca muy buenas notas
y cumple normas y pautas?
Sería inicua injusticia,
sería indecente práctica,
sería de los calzones
hacerse la gran bajada.”


Los profesores se miran
y, con voz amortiguada,
se comentan a la oreja
las cosas que allí se tratan.
Los más parecen de acuerdo,
otros niegan y rechazan.

“¡Como podéis decir eso!”
Y la Orientadora exclama:
“¡No queréis tener en cuenta
la normativa aprobada!
¿Te has leído el plan de Centro?
¿Has repasado las páginas
de los valiosos Diseños
Curriculares de Etapa?
¿Practicas la evaluación
continua y bien adaptada?
¿No aplicas en tu clase
la enseñanza igualitaria?
Si el muchacho no te atiende,
será porque usas la práctica
de la lección magistral,
que es retrógrada y nefasta.
Debes dar motivación
y educación y enseñanza,
descender de la tarima,
que es plataforma tiránica;
debes ser más solidario
con chavales y chavalas,
darles menos contenidos
que no hacen mucha falta
y mirar sus intereses,
captar bien su idiosincrasia
y educar en valores
de sociedad democrática;
ser más tolerante y lúdico,
ser con ellos camaradas
y mostrarte comprensivo
en cada unidad didáctica.”


-“Pero, aprobando a éste,
¿quién el título no alcanza?
Veremos el próximo curso
cómo vienen a las aulas
y cursar Bachillerato
así, por toda la jeta
un montón de analfabetos,
inútiles, vagos y caras.
Mozalbetes ignorantes
e iletradas muchachas
que no hacen ni la O
con un canuto de caña.”


Subieron las discusiones
arreciaron las palabras
se esgrimieron circulares
leyes, fueros y ordenanzas.
Hablose allí de principios,
de posturas reaccionarias
de los derechos humanos
y falta de democracia.
De lo divino y lo humano
todo el mundo allí hablaba.

Llevaban así tres horas
y el personal se cansaba,
hasta que un profesor dijo:
“A ver cuántas le quedaban
al mozo que, por el titulo,
la disputa originara.”
-“Quedábanle seis”
, responden.
“Pues yo, que doy Matemáticas,
que las tiene muy suspensas,
ahora están aprobadas
y sólo cinco le quedan.”

Y la de Francés que estaba
mohina y entristecida,
a punto de echar las lágrimas,
dijo con voz melancólica,
mortecina y apagada:
“Ponle aprobado en Francés.”
-“Que apruebe también la Plástica.”

(Sonó la voz del artista,
que tenía enormes ganas
de acabar las discusiones
e irse a pintar a casa).
-“Pues yo, para no ser menos,
le apruebo Cultura Clásica.”

Y aprueba que te aprueba,
el typex chorreaba,
sumergiendo los suspensos
bajo una patina blanca.
 El tutor, los suficientes
prestamente rotulaba:
“Iván Peláez Borrego:
¡Quédanle dos, luego pasa!”
____________________

jueves, 10 de marzo de 2011

Jornades d'Innovació Docent a la UIB, amb en Josep Pérez i n'Alexandre Camacho

Els dos autors d'aquest blog estam convidats a participar en les properes Jornades d'Innovació Docent en Educació Física : L'activitat física com a eina promotora de salut a l'escola *, que tendrà lloc a la Universitat de les Illes Balears (UIB) els propers dies 16 i 17 de març, organitzades per l'Àrea d'Educació Física i Esportiva (Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques) i per l'Institut de Ciències de l'Educació de UIB, sota la direcció del Dr. Pere Palou Sampol. 
Aquestes Jornades van dirigides a professionals de l’educació, de les etapes educatives de primària i secundaria, així com a estudiants de Fisioteràpia, Infermeria i de la Facultat d’Educació:
-Alumnat de Grau: Infantil, Primària, Educació Social, Pedagogia i Psicopedagogia.
-Alumnat de la diplomatura de Mestre d’Educació Fsica, Educació Infantil, Educació Primària, Llengua Estrangera, Educació Especial i Educació Musical.
A més, també per als estudiants de la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), així com a d’altres estudis relacionats amb l’àmbit de la salut.
  •  L'endemà a les 19h, també a l'Aula Magna de la Facultat d'Educació, en Josep Pérez Coll participarà a la taula rodona d'experts (entre d'altres, també l'esportista paralímpic Xavi Torres) que debatran "La influència del model esportiu a l'Educació Física".
Consultau el programa complet clicant en el text interactiu per ampliar-ne la informació d'aquestes i altres ponències i presentacions d'experiències, així com de dades de matricula per si us fa ganes assistir-hi, atès que les Jornades tenen una durada de 15 hores (1,5 crèdits de formació permanent del professorat, i 1,5 crèdits de lliure configuració per a estudiants universitaris).
Us hi esperam!

*En el programa oficial hi ha un petit error en el nom del ponent de la ponència sobre "Competències Bàsiques i Educació Física", la qual serà impartida -com hem dit- no per en Pep, sinó per n'Alexandre.

Documents institucionals de centre: Orientació sobre el desenvolupament dels documents de planificació i concreció curricular del centre

El Departament d'Inspecció Educativa ha elaborat un magnífic treball que ajudarà els centres educatius a posar ordre en tota la documentació necessària per al funcionament: els Documents institucionals de centre. Ara, els equips directius i tota la resta de la conunitat educativa té a l'abast orientacions clares sobre el desenvolupament dels documents de planificació i concreció curricular del centre, amb interessant informació sobre cada document, amb un índex, referències legals, orientacions i algun model.Clicau directament a http://die.caib.es/documents/ i trobareu tota la informació sobre:





Documents permanents:
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)
Documents adjunts
1. Concreció curricular (CC)
1.1. Programacions didàctiques (PD)
1.2. Programacions d’aula (PA)
2. Reglament d’organització i funcionament (ROF)
3. Pla de convivència
4. Pla d’acció tutorial (PAT)
5. Projecte lingüístic (PLC)
5.1. Pla d’acollida / Programa d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC)
6. Pla d’atenció a la diversitat (PAD)
6.1. Programa de diversificació curricular (PDC)
6.2. Programa d’intervenció socioeducativa (PISE)
7. Pla d’emergència i evacuació
Documents anuals
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL (PGA)
Documents adjunts
1. Pla d’actuació de l’equip de suport
2. Pla d’actuació (part B): EOEP - orientador
3. Projectes d’intervenció educativa (PIE)
4. Pla de modernització educativa
5. Revisió dels projectes institucionals
Projecte educatiu de centre (PEC)
    1. Concreció curricular (CC)
       1.1. Programacions didàctiques (PD)
       1.2. Programacions d’aula (PA)
   2. Reglament d’organització i funcionament (ROF)
   3. Pla de convivència
   4. Pla d’acció tutorial (PAT)
   5. Projecte lingüístic (PLC)
     5.1. Pla d’acollida / Programa d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC)
  6. Pla d’atenció a la diversitat (PAD)
     6.1. Programa de diversificació curricular (PDC)
     6.2. Programa d’intervenció socioeducativa (PISE)
  7. Pla d’emergència i evacuació
6. Plans específics de centre
6.1. Programes internacionals
6.2. Programa de reforç, orientació i suport (PROA)
6.3. Pla de suport a la lectura i l’escriptura
6.4. Projecte de biblioteca escolar i foment de la lectura
6.5. Pla de millora del contracte programa amb centres educatius per a l’increment de l’èxit
6.6. Altres
Memòria




Pensam honestament que tant els els equips directius novells com aquells experimentats podran tenir un marc ben definit i, en definitiva, les coses més clares, fet que va sempre en benefici de la qualitat de l'educació dels centres educatius dels nostres nins i nines. 



La nostra més sincera enhorabona i gratitud per la proposta als responsables del Departament d'Inspecció Educativa que han fet el treball !



































































martes, 8 de marzo de 2011

Guies per a elaborar el Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Qui més qui menys, té el PEC del seu centre elaborat com toca, però hi ha vegades que aquests documents no reflecteixen l'esperit del centre, ja sigui pel pas del temps (el PEC ha quedat desfasat), o bé perquè no és el document que hauria de ser (l'espina vertebral del centre) quan en massa ocasions simplement resulta ser un trist i absurd treball carregat de bones intencions (sovint semblen manuals de Pedagogia) que ningú no consulta ni coneix (sols l'inspector, quan va al centre i demana veure'l, i que és rescatat d'un armari amagat, ple de pols...).
L'elaboració, o en el seu cas, la revisió del PEC, és una feina llarga i complexa que sols es duu a terme quan hi ha una voluntat decidida, un convençiment i una motivació per part de tots. Motivar, convèncer, implicar... són tasques que algú ha de dirigir: el director, el cap d'estudis, l'equip directiu, una comissió creada ad-hoc, etc. La capacitat de dirigir aquest procés és fonamental per poder obtenir un bon PEC.
Però, a més, el fet que un centre tengui elaborat un magnífic PEC no és determinant per al bon funcionament. Es requereix que algú vetlli perquè es faci efectiu: s'ha de dur a la pràctica i fer-ne el seguiment, extrapolar-lo a tota la comunitat educativa i especialment al professorat, el qual en farà les programacions a partir de la identitat i els objectius generals del centre, alhora que arran de les consideracions curriculars exposades en el PEC (recordau que la LOE elimina el famós PCC, ja que la concreció curricular queda inclosa directament en el PEC, i no en un altre projecte addicional). Sols si s'és capaç de dur-lo a terme adientment, el professorat i tota la comunitat educativa veurà el PEC com un suport i un ajut, i no com un tràmit burocràtic que s'ha de tenir, atès -a més, que el PEC és un document més ideològic que tècnic.
Dirigir un PEC és una de las feines de la gestió de centres. Significa, alhora, contemplar diverses situacions: quan un centre no en disposa del document, i quan sí que el té. En el primer cas, dirigir significarà posar en marxa el procés d'elaboració, de seguiment i d'avaluació. En el segon cas, es planteja com una possibilitat de revisió, de seguiment i d'avaluació; cada una d'aquestes situacions requereix unes funcions i tasques de gestió diverses, que poden ser ben diferents entre centres d'una mateixa barriada o localitat, donades les característiques i les variables socials, culturals i econòmiques de les persones, i l'ambient on s'hi inclou el centre.
Els dos documents que teniu adjunts són guies per elaborar el PEC d'un centre educatiu públic, així com el d'un centre privat. Elaborat tot plegat per Francesc Riu Rovira de Villar, es tracta -com bé diu el títol- d'un vademècum (recordau que aquest concepte llatí vol dir: "vine amb mi"), així que prenen la condició de "guia" -a tots els efectes- per a tots els qui hagueu de fer, revisar o millorar el PEC del vostre centre.
Realment són documents molt interessants i complets. No és l'única manera de proposar-ne l'elaboració, però ens sembla una de les bones:

Vademécum del Proyecto Educativo de un centro escolar público.

Vademécum del Proyecto Educativo de un centro escolar privado.

sábado, 5 de marzo de 2011

Informe del Ministro de Educación para el curso actual (sept. '10)

(Info del MEC): El sistema educativo español alcanza la mayor tasa de escolarización de su historia.
El 3 de septiembre de 2010, Ángel Gabilondo presentó al Consejo de Ministros las novedades del curso escolar 2010-2011. De toda la información que se puede ver en el documento oficial, ésto es un resumen (Acceder al documento íntegro: Documento Datos y Cifras del Curso 2010-2011)
  • Este curso hay 7.747.000 alumnos cursando enseñanzas no universitarias, un 1,9% más que el anterior. Educación Infantil y estudios post obligatorios (Bachillerato y Formación Profesional), niveles educativos que registran mayores incrementos
  • La inversión en educación, universitaria y no universitaria, supera por primera vez el 5% (5,11%) y alcanza los 53.947 millones de euros
  • El Gobierno destinará casi 1.530 millones de euros para becas y ayudas, lo que supone un incremento del 86% desde 2004
  • El Plan de Acción 2010-2011, instrumento para abordar los retos pendientes de la educación en España: reducir el abandono escolar y potenciar el aprendizaje de idiomas
El ministro Gabilondo presentó al Consejo de Ministros el informe de comienzo del curso escolar 2010-2011, en el que participan 7.747.253 alumnos en las enseñanzas no universitarias, lo que supone 140.736 alumnos más que en el curso pasado, la mayor tasa de escolarización de la historia.
El sistema educativo español no universitario contará además con un total de 26.472 centros y 680.381 profesores.
Entre los niveles educativos que han registrado un incremento mayor de alumnos destacan por un lado la etapa Infantil, con 51.011 alumnos más (+2,8%), Primaria con 47.081 alumnos más (+1,7%), y los estudios postobligatorios como Bachillerato: 9.244 alumnos más (+1,4%) y la Formación Profesional: 34.452 alumnos más (+6,4%).
Además, el sistema educativo español cuenta con una financiación pública total de 53.947 millones de euros, un 5,11% del PIB para todos los niveles educativos. Desde 2004 esta cantidad se ha incrementado en 16.986 millones de euros, un 46%, lo que demuestra el compromiso de todas las administraciones con el objetivo de ofrecer más y mejor educación a los estudiantes españoles.
Este esfuerzo ha conseguido que actualmente la inversión pública en materia educativa por alumno sea de más de 6.000 euros, y oscile desde los 4.600 correspondientes a la Educación Infantil, hasta los 9.400 de los estudios superiores.
Las becas y ayudas al estudio alcanzan para este curso una financiación por parte del Ministerio de Educación de 1.529.720 euros, lo que representa que desde 2004 el Gobierno ha incrementado el presupuesto para becas y ayudas en un 85,9%. Más de 1.686.000 alumnos se verán beneficiados este año.
Infantil y post obligatorio, niveles con más incrementos
Entre los incrementos de alumnado previstos para el curso 2010-2011 destacan los relativos a la Educación Infantil (0 a 6 años) y a las enseñanzas postobligatorias (Bachillerato y Formación Profesional). Esto demuestra la importancia de la educación para los jóvenes españoles. Las familias son conscientes de la importancia de que sus hijos acudan a edades más tempranas a centros educativos, y de que cuanta más formación postobligatoria tengan estarán en mejores condiciones de desarrollarse personalmente y de obtener empleos de calidad.
Las comunidades autónomas que han incrementado en mayor número el alumnado en los últimos diez años han sido Navarra (24,9%), Cataluña (22,6%), Madrid (18,6) e Illes Balears (18,1%). Por el contrario las que han visto decrecer el alumnado en este periodo han sido Asturias (-16.2%), Galicia (-13,2%), Extremadura (-12%) y Castilla y León (-9,5%).
El número de menores escolarizados en alguno de los ciclos de Educación Infantil ha ascendido en 51.000, un 2,8% más que en el curso anterior y se sitúa en 1.873.000, 432.000 de ellos en el Primer Ciclo (Educa3). En este sentido los alumnos del Primer Ciclo de Educación Infantil (Educa3) se han duplicado desde 2004, pasando de 199.000 a 432.000. Este dato se corresponde con el esfuerzo del Gobierno por impulsar el Programa Educa3.
Otro de los datos significativos es que los jóvenes españoles continúan con los estudios una vez finalizada la etapa obligatoria ya que consideran que es fundamental para obtener mejores empleos en el futuro. Así, en este curso se incrementan los matriculados en Bachillerato en un 1,4% y los de Formación Profesional en un 6%.
Es significativo el incremento de los alumnos que estudiarán Formación Profesional a distancia, que será del 72%. Cabe recordar que el Ministerio de Educación lanzó en primavera de 2010 una plataforma online en colaboración con todas las comunidades autónomas para realizar estos estudios.
La Formación Profesional ha visto crecer el número de alumnos que optan por estos estudios en 106.000 desde 2004, esto es, un 23% más. Esto ratifica la apuesta del Gobierno por impulsar unos estudios que son fundamentales para la puesta en marcha de un modelo productivo más eficiente y sostenible.
Retos pendientes
Que los jóvenes españoles continúen con sus estudios y evitar así el abandono escolar es el principal reto de la educación en España. Según los últimos datos el 31,2% de los jóvenes de entre 18 y 24 años no ha completado el nivel de Educación Secundaria Post Obligatoria y no sigue estudiando.
Por comunidades autónomas, Illes Balears (40,8%), Andalucía (37,5%), Murcia (37,3%), Ceuta y Melilla (36%), con las que tienen peores tasas, mientras que País Vasco (16%), Navarra (19,8%), Asturias (21,1%) y Cantabria (23,9%), las que disponen de mejores datos.
El Plan de Acción 2010-2011 en materia educativa presentado por el ministro Gabilondo en el mes de junio aborda esta situación a través de distintos programas entre los que destacan el impulso de los Planes PROA (que actualmente benefician a 3.594 centros) o el establecimiento de contratos programa con aquellos centros que desarrollen iniciativas para combatir el abandono escolar.
Otro de los principales retos de nuestra educación es el aprendizaje de idiomas y en este sentido trabaja el Ministerio de Educación para buscar soluciones también a través del Plan de Acción 2010-2011. Como dato positivo destaca el incremento del 38% en el número de auxiliares de conversación extranjeros que participarán en el próximo curso. Además, en el curso pasado más de 47.000 personas se beneficiaron de algún tipo de ayuda del Ministerio para mejorar su conocimiento de lenguas extranjeras.
Otros datos
El informe de comienzo de curso refleja que la implantación del Programa Escuela 2.0 ha sido un éxito y actualmente hay 324.366 alumnos con ordenador portátil, 15.009 aulas digitalizadas y 73.201 profesores formados.
En este sentido, el profesorado de las enseñanzas no universitarias se incrementa para el curso que ahora comienza en un 1,1 respecto al año pasado, y en un 14,5% desde el 2005, hasta los 680.381. Esto supone que en nuestro país hay 11,3 alumnos por profesor.
El 69% de los profesores son mujeres y el 59% tienen entre 30 y 49 años.
Otros datos interesantes:
  • El 39,4% de la población entre 30 y 34 años ha obtenido una formación superior en España, mientras que la media de la UE es del 39,2% (45,9% en Finlandia, 43,9% en Suecia, y el 41,5% en Reino Unido y el 29,4% en Alemania).
  • El 10,4% de la población española entre 25 y 64 años continúa con su formación, cifra que nos sitúa por encima de la media europea que es del 9,3%.
  • En el curso 2009-2010 participaron un total de 93.322 alumnos en los programas de Educación en el Exterior del Ministerio de Educación.
  • El alumnado extranjero se distribuye de la siguiente manera en función de la titularidad de los centros:
    • Pública: 82%
    • Concertada: 14,1%
    • Privada: 3,8%
  • El alumnado correspondiente a las Enseñanzas de Régimen Especial (estudios artísticos, idiomas y deportivos), ascendieron en el curso pasado a 790.073. En 92% de ellos cursaron sus estudios en centros públicos y las enseñanzas más demandadas fueron las correspondientes a Música e Idiomas. En este sentido cabe recordar que el Gobierno ha concluido este verano el proceso de reestructuración de estas enseñanzas, su reconocimiento como estudios superiores y su adaptación al nuevo marco.

jueves, 3 de marzo de 2011

Hoy empieza todo: Cinefòrum al "Centre Cultural Sa Nostra" de Palma

No us perdeu aquesta magnífica pel·lícula del director francès Bertrand Tavernier, que avui a les 18h emetrem en el Centre Cultural "Sa Nostra" (Carrer Concepció, 12. Palma); el film estarà presentat pel catedràtic de la UIB, l'estimat i sempre amic Dr. Jaume Oliver Jaume, a qui tantes coses devem. Com s'ha fet en les altres dues sessions anteriors, en acabar la pel·lícula hi haurà un debat sobre el tema.
Aquesta pel·lícula és especialment recomanable per als directors, ja que el protagonista principal ho és. Adjunt teniu una petita recensió que hem realitzat, amb l'esperança que us animi a venir a gaudir d'aquesta joia i a participar en el debat, sempre profitós:

ÇA COMMENCE AUJOURD’HUI.  
(HOY EMPIEZA TODO)
“No me gustan las puertas, las que abrimos, las que cerramos: siempre el mismo vacío. Un vacío a veces lleno de gritos, a veces lleno de ausencias, un vacío que tiembla y quiebra las trayectorias... Un día vuelves sobre tus pasos: ¿qué nos mantiene aquí? El amor, la infancia...”

Així comença. Amb aquestes preocupacions i pensaments de Daniel Lefebvre, professor i director d’escola infantil a una població deprimida en el nord de França. És un homo sensible que sent passió pel seu traball, però es troba agafat en una jerarquia que no li permet extralimitar-se en les funcions com educador, i es veu obligat a seguir les normes bàsiques d’ensenyament estandaritzades a l’alumnat mitjà mentres els seus alumnes van a escola literalmente morts de fam. Malgrat els obstacles, Daniel no se donarà per vençut i aconseguirà el suport de tota la comunitat; ens trobam davant una història de coratge, constància i valor, davant un mestre revolucionari amb els que fan injustícies (serveis socials, administració...) alhora que un dinamitzador per al pares esgotats (acabats físicament i mentalment per les mancances i les desigualtats) per tal que lluitin pels drets dels seus fills. És la pugna d’una comunitat educativa per aconseguir que per als seus infants, avui comenci tot.
En el film trobareu l’escola com a refugi, on el director i les mestres d'infantil no escatimen carícies, amor, respecte i amabilitat amb els petits, amb disciplina ordenada i coherent, amb oferiment constant de situacions carinyoses cap als infants, els quals no reben això enlloc més del seu entorn que no sigui l’escola, la qual ofereix llum dins la foscor. Per altra banda, l’exclusió, l'atur, el pes de l’administració, massa incoherències socials, normatives i curriculars que Daniel ha d’afrontar cada dia a l’escola, espai que esdevé un lloc de gran esperança, l’inici de la vida, de l’aprenentatge, un lloc que tal volta no compleix amb totes les missions que té encomanades i en el que hi ha dies en què els professors es senten desbordats i sols davant la classe amb 25 o 30 infants que viuen en unes condicions a casa que superen en ocasions el llindar de la misèria. L’Estat sembla cec davant els drames de cada dia, sobretot quan estan al límit d’anar encara a pitjor.
Després de dos segles d’escola pública i institucionalitzada, i després de nombroses reformes educatives plenes de llums i també de misèries, "avui comença tot", així ens hauríem de plantejar un present que se’ns mostra presentable quan en realitat és impresentable, carregat d'un discurs academicista i burocràtic estèril que oculta la realitat i legitima allò antieducatiu. Si abandonam la tasca d’Educar (en majúscula) què ens queda? Després d’haver vist aquesta pel·lícula, més enllà de les paraules i de les imatges, surten novamente aquelles preguntes sovint abandonades: A on anam? Quin persona i professor som? Quina  societat tenim? Quina societat volem? Què podem fer? … i altres moltes d’imprescindible i obligatòria formulació per a tot professional de l’educació que s'hi consideri.
El visionat d’aquest film duu a repensar de bell nou quina és la nostra funció social com a professionals de l’educació i a demanar-nos què ensenyam realment als nuestres alumnes. Aquesta pel·lícula bé mereix ser vista i analitzada, i pensar en l’Educació com a eina insubstituïble de desenvolupament personal i de transformació social, ja que en aquests temes no podem ni hem de llençar la tovallola mentres la nostra tasca duri, porquè com diu Savater "els pessimistes, com a molt, podran arribar a ser bons domadors però no aprenderan mai a ser mestres".
El cinema de Tavernier és, en cert sentit, cinema militant. Però sols en un cert sentit. Ell ho explica així: "M’interessa la gent lluitadora que intenta canviar allò dolent que l’envolta (encara que hi hagi errors en el procés) i fer el seu treball correctament. Ells són la nostra única esperança. S’enfronten a situacions que resultarien angoixoses si ells no continuassin lluitant per canviar les coses". En aquesta pel·lícula, aquesta gent són els mestres: "treballar correctament" significa assumir la funció social original del propi ofici, fet que implica, a la vegada, una idea de compromís individual i de servei a la comunitat, de sociabilitat, una visió de l’educació com a compensadora de desigualtats (tal com en parla tan encertadament la nostra Llei d’educació), lluitant contra la pesada maquinària administrativa i jeràrquica nacional, que decideix (en lloc dels propis afectats: alumnes, pares, mestres...) els programes, allò què és l’escola i allò que la defineix, que se’ns mostra en l’ofici dels polítics, un món llunyà i quasi sempre hostil davant els qui "no tiren la tovallola" davant les adversitats pròpies de la nostra professió, de tots aquells que hem de defensar i dur a terme allò planejat a despatxos ben enfora de la realitat social, cultural i econòmica dels nostres pobles i ciutats, ja que realment les situacions que podem veure a la petita escola infantil francesa també les podem viure, també, aquí a Mallorca. La pel·lícula de Tavernier -que hauria de ser part del currículum dels nous estudis universitaris de Grau de Mestre- i la seva anàlisi és prou necessària per als docents, ja que planteja la iniciació en la cultura i la dificultat en la transmissió dels missatges que tenen a veure amb els valors, al mateix temps que la responsabilitat i la implicació del professorat en la societat en la que viuen. Es parla dels problemes de l’ensenyança, dels nins, de la manca de treball i de les terribles conseqüències, de les famílies que passen necessitats i privacions bàsiques (alimentació, sanitat, seguretat a la llar...), de tots els nins i nines als quals s’hauria d’ajudar, etc. De tot això anterior n’hem vist molts de comentaris escrits, però mai en imatges tan encertades: les imatges de la pel·lícula i el documental que es pot veure als continguts extres provoquen que les paraules recobrin el seu sentit real i fa que la idea quedi present en el cor i en la ment de tots els qui la veim i estam preocupats i ens sentim responsables de situacions com aquestes. El receptor del film es posa de part inevitablement dels desfavorits i alhora de l’actitud del director; la sensació és d’empatia amb tots ells plegats... res de marginació ni de sentiments ofensius cap a ells.
La festa final de curs significa, tal vegada, un reencontre, una il·lusió renovada, la superació del patiment, de la misèria, de totes les petites (o grans) preocupacions quotidinanes de les pesones, especialment els pares dels infants, que se senten plenament vius en el retorn a la tendra infantesa.
Un film que de ben segur us encantarà, us "tocarà", us motivarà (del llatí 'moveo', que us mourà... de veres ho deim). Veniu a gaudir d'aquesta joia cinematogràfica i segur que la recomanareu tant o més com nosaltres feim amb els companys, amics i familiars, siguin o no siguin professors...